SORTIDA

1. Calculeu el diàmetre de la Torre i, si és possible, la seva àrea total.

Diàmetre:

18= 6,28

r= 18/6,28= 2,86

d= 2·2,86

Àrea:

Àcercle= π r²= 3,14· 2,86²=  25,68²

Àrectangle= b·h= 15·18=  270m²
ÀTOTAL= 2·25,68+270=  321,36m²

2. Calculeu el volum de la Torre.

V= Ab·h= 25,68·15=  385,2m³

3. Calculeu, amb els tants per cent que us diran, el nombre d'habitants de Premià de Mar que fan de pirates durant la festa major i els que fan de premianencs.

Habitants: 27.689

80%= pirates

20%= premianencs

100% ------------> 27.689

80% --------------> x

80 · 27.689 : 100= 22.152 habitants fan de pirates.

100% -----------> 27.689

20% -------------> x

20 · 27.689 : 100= 5.537 habitants fan de premianencs.

4. Il·lustreu l'activitat amb les fotos que heu fet.

LES RIERES DEL MARESME

1. Quantes rieres formen la nostra comarca?

18 i són: Font, Alella, Teià, Vilassar, Cabrils, Cabrera, Argentona, Vailldeix, Mata, Llavaneres, Caldetes, Arenys, Canet, Sant Pol, Calella, Pineda, Santa Susana i Falafolls.

2. Les rieres són el resultat d'una combinació de factors. Nombra'ls.

-Els intensos desnivells, amb un màxim de 760 m en 5 km.
-El règim de pluges intermitents.
-La urbanització i la impermeabilització del sòl.
-Les actuacions sobre les lleres i els marges.
-L'ús urbà de les lleres seques i sorrenques.

3. Quina riera disposa una conca major en el Maresme? D'on recull les aigües i on desemboca?

La riera d'Argentona.De les valls de Canyamars i Dosrius. Desemboca entre Mataró i Cabrera de Mar
4. Quina és una de les rieres més conegudes que tenim? Per què?

 

La riera d'Arenys de Mar i la de Mataró. La riera d'Arenys de Mar és famosa perquè sempre que plou es queda inundada i la riera de Mataró és coneguda perquè és la capital del Maresme.

5. Quina és la importància de les rieres?

Les rieres són importants perquè aquest relleu fa que la majoria dels nuclis urbans es situessin a les planes litorals al·luvials per aprofitar el relleu suau i per disposar d’aigua i terres fèrtils, tenint cada poble una o vàries rieres molt a prop.

6. Què és el projecte ALOC?

L’aloc és un arbust caducifoli d’alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre. El Projecte Aloc és un projecte d’estudi dels alocs de les rieres del Maresme que té dos vessants. Un és el científic i per a això es compta amb l’assessorament de les universitats i de la secció de ciències del Museu de Mataró i el CATAM, i l’altre és el ciutadà: a cada poble que s’ha sumat al projecte aloc hi ha un grup ciutadà disposat a patejar-se les rieres del seu terme i anar anotant la situació dels alocs i el seu estat a les fitxes corresponents.

7. Quina és la vegetació de les rieres? I la fauna?

En la fauna, animals com la granota (la granota perezii), salamandras, alguns ocells (Garrulus glandarius, Columba palumbu) i algunes papallones (com Nymphalis polychloros o Iphiclides podalirius).

En la vegetació arbres com el salze blanc i el vern, que viuen sempre arran de l'aigua, mentres que l'àlber, el freixe i el pollancre o xop que toleren millor la sequía i poden arribar a crèixer en llocs on la profunditat de l'aigua freàtica ronda als 2m. En temps d'estiu resalten els olmsi els roures.



8. Compara la vegetació de les rieres amb la present a la Serralada litoral. On hi ha més biodiversitat?

En condicions normals, la serralada estaria dominada per un clar bosc d'alzinar litoral típic, barrejat amb roures a les valls més encaixades i ombrívols. En els torrents dels vessants vallesanes podríem trobar vernedes, i avellaners en les parts més ombrívoles. En el vessant del Maresme el dèficit d'aigua seria més important i els arbres caducifolis, com els pollancres o els verns, serien més escassos. Hi ha més biodiversitat a la Serralada litoral.

9. La vegetació de les rieres es troba en perill. Per què?

 

Aquest fet es pot constatar de manera molt gràfica amb un simple anàlisi visual de la zona. En ell, a simple cop de vista, es discerneix com 4/5 parts de la conca estan ocupades per camps de conreus, infrastructures viàries o urbanes, o simplement estan deforestades. Aquest fort canvi en l'estructura vegetal de la conca a la força ha de modificar els efectes que sobre aquesta àrea té el règim de pluges, com s'ha demostrat al llarg dels darrers tres-cents anys.

PIRATES DEL MARESME 2

1. Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l'home que va pagar la nau corsària mataronina. On està situat?

Sí. Sobre el carrer de Solís, sota el carrer d'Antoni de Campmany i entre els carrers Floridablanca i Enric Granados.

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=F%C3%A8lix%20de%20Campllonch&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=vl

2. Busqueu quina és la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva província marítima?



Naixia a Montgat i finalitzava a Tossa de Mar.

3. Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell, on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.

4. Resumiu en poques línies els fets de juny de 1798.

Fins el moment ningú sabia lo que hi havia en el corsari anglès, a part dels setze canons. Als finals del segle XVIII els corsaris anglesos, amb una excel·lent flota, bloquejen les rutes comercials. Els vins i els teixits no podien ser benuts i Mataró va caure a la desgràcia.

5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d'unes 30 línies sobre un d'aquests temes. Il·lustreu-la amb una imatge:

• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió.

És 21 de juny de 1798, són cap a les 11 de la nit, fa calor i s'acaba de produïr una altra batalla. Estic amb els altres soldats esperant a que el general ens encomani alguna ordre. Hi estan els meus companys ferits, que segueixen lluitant, encara que alguns ja han caigut. Llavors, rere una espera molt llarga esperant quins eren els moviments del bàndol contrari, ja que la batalla la tenien perduda, els enemics han donat uns senyal de rendiment.
Després d'això, el general ens ha confirmat que aquesta batalla, ja era nostra.

Al cap d'una hora, el general ens ha indicat que fóssim a buscar als supervivents que han quedat en mig de la explosió. Han quedat molt pocs, alguns estan molt greus, però amb ajuda d'uns bons metges, es podrien curar.

Hem agafat als ferits i els hem posat a les lliteres, mentres ens dirigíem al camp base on estaven els metges i infermers. Després d'ajudar als soldats supervivents, m'he disposat a recollir els caiguts en aquell terreny de sorra vermella, per culpa de la sang, intentant reconèixer les cares dels morts per comunicar-li a les famílies que els seus fills, marits o fins i tot pares estaven morts o havien desaparegut. Ja portem dues hores després de la batalla i el general ens ha comunicat que hi ha 1600 cadàvers, 800 ferits greus i 100 ferits fora de perill, més els desapareguts. Ell m'ha donat la mà, m'ha fet una salutació indicant-me que havia fet una bona feina, ha senyalat la ferida que tenía al cap, i m'ha indicat que fos al camp base a curarme-la i a descansar una mica. Li he fet cas i he ana cap allà amb altres companys que estaven amb la meva mateixa situació, i que m'havien acompanyat en aquestes últimes hores.

Quan he arribat, un calfred m'ha recorregut tot el cos, aquelles matges que veia dels malferits era aterradora. He tancat els ulls, i seguint als altres soldats, m'he assegut en un racó del terra. Quan ens ha vist, una infermera s'ha dirigit cap a nosaltres i ens ha donat una mica de aigua i pa, mentres ens embenava les parts danyades amb una bena mullada. M'he estirat i he tancat els ulls, cansat i marejat, he deixat anar la meva ment intentant no pensar en la lluita que acabava de viure i que havia sortit victoriosa. Però...Realment havíem guanyat?

De moment no vull pensar en res més, m'adormiré i somiaré que demà serà un altre dia, un dia molt millor.

PIRATES DEL MARESME

 1. Feu una llista amb les mesures antipirateria de l'època.

-Gràcies als permisos concedits pel govern, els navegants utilitzaven naus corsàries per frenar l'avenç pirata.

-Construïen muralles.

-Amb les torres de guaita feien observacions militars.

-Va augmentar les guarnicions militars.

-Utilitzaven diferents armes: trabucs, fusells amb baioneta, pistoles, sabres, bombes de mà i canons.

2. Busqueu imatges de les armes que apareixen citades al text. Procureu que corresponguin al segle XVIII.





Trabuc





Fusell amb baioneta



Sabre



Pistola



Bomba de mà

Canons



3. Cerqueu la situació de 3-4 carrers de la nostra ciutat el nom dels quals guardi relació amb el mar, la navegació...

-Passeig marítim:

-Carrer del Mar:

-Carrer de Colom:

-Avinguda del Port:

4. Busqueu imatges de torres de guaita del Maresme. N'hi ha cap a Mataró? Quantes n'hi ha a la comarca?

-Algunes de les Torres de guaita del Maresme:

Torre de guaita a Vilassar de Dalt.

Torre de guaita a Santa Sussana

-Torres de guaita a Mataró:



Torre de Can Palauet



Torre de Can Tria



Torre de Mata





A la comarca hi ha 46 torres de guaita i a Mataró hi ha 3.

FEINA PER FER DURANT EL CAP DE SETMANA

1.  “Investigueu” breument sobre un dels temes següents:

a) Diverses banderes pirates

In the world there are a lot of flags. The flags have been doing by some pirates of the different seas, villages, oceans... The big part of the flags have a skull and some bones or swords. Another characteristic is that they were black (the color of the horror) or red (the color of the blood). The other of the flags have some geometric figures, hearts, pirates fighting, sand clocks, skeletons or part of they...

b) En què consistia el seu codi?

The Pirate Code was written by Sir Henry Morgan and Bartolomeo Portugues. They wrote the beginning of the code together, but the other part of code they wrote there single code. The pirates respected the Pirate Code reconigsed and suscribed to the code. In the Morgan's code the articles were contracts. In the time of Gold Age the Piracy Johnson's General History gives us three set of articles from the different ships.

2. Respongueu aquestes preguntes.

a) On comença i on acaba el Maresme, la comarca on vivim?

La nostra comarca està situada al nord de la comarca del Barcelonès, el seu territori comença al terme municipal de Montgat i s’extèn de sud a nord fins al terme municipal de Tordera, el qual limita amb la comarca gironina de la Selva.

b) Quina llargada i quina amplada aproximada té?

D’amplada té entre uns 5 o 15 km (depenent de la zona, més estreta a la part sud i més ampla a la part nord) i una llargada de 50 km.

c) Quin terme municipal n’és el més gran?

El terme municipal més gran és Tordera amb una superficie 84,6 km² i una població de 15.641 habitants.

d) Quants habitants té en l’actualitat la comarca?

En l’actualitat el Maresme té 430.997 habitants (dades 2010, www.idescat.cat).

e) Com es diu la cadena muntanyenca que la travessa?

La cadena muntanyenca que la travessa és la serralada Litoral (serres de Marina,la serra de Sant Mateu, del Corredor i de Montnegre).

f) Quants pobles i ciutats integren la comarca?

Hi ha 30 municipis que integren la comarca del Maresme, que són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldetas, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premiá de Dalt, Premiá de Mar, San Andrés de Llavaneras, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, San Vicente de Montalt, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar.

g) Nombre d’habitants de la capital i extensió del seu terme municipal (2011).

La capital de la comarca és Mataró amb una població de 122.905 habitants i el seu terme municipal té una extensió de 22,5 km² (dades 2010, www.idescat.cat).

h) Quantes poblacions són “dobles” (de mar i de dalt o de munt)? Per quina raó?

Les poblacions dobles són les següents: Arenys de Mar i Arenys de Munt, Premià de Mar i Premià de Dalt i Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

La raó principal va ser els freqüents atacs dels pirates, aquestS van fer que algunes poblacions desenvolupessin un nucli de població apartada de la costa per raons de seguretat. En canvi els antics barris de pescadors es van mantenir i des de el segle XVIII esdevenen importants barris obrers degut a l’industralització.

PER SITUAR-NOS

1. Busqueu i apreneu quines són les parts més importants d'un vaixell.

-Proa: Part davantera del buc d'una embarcació, compresa entre l'última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l'aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.

-Popa: Part del buc d'una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.

-Coberta: Cada un dels pisos d'un vaixell situats a diferent alçada i especialment el superior.

-Estribord: Costat dret d'un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a babord).

-Babord: Costat esquerre d'un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a estribord).

-Pal major: Gran pal vertical que subjecta les veles.

-Àncora: Aparell de ferro o d'acer que, lligat a l'extrem d'una cadena, es deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que el vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.

-Bandera: Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

-Vela llatina o triangular: Aquest tipus de vela s'utilitza per anar contra el vent, però per anar a favor, és millor la vela quadra.

-Timó: Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d'una embarcació, que es pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que fa girar l'embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.    

2. Apreneu els punts cardinals i els principals noms de vents a la Mediterrània.

Punts Cardinals: Nord, Sud, Est, Oest, Nord-Oest, Nord-Est, Sud-Est, Sud-Oest.

Rosa del vents:

PER COMENÇAR

1. Busqueu imatges de:

Galera grega:

Trireme romana:

Drakkar víking:

Galera berberisca:

Galió espanyol:

1b. Compareu-ne la forma, equipació i funcionament.

-Galera grega: La galera és un vaixell impulsat per la força del rems, i  a vegades per la del vent gracies a que té unes grans veles. Era indudablement en quant a la seva forma l'eslabo entre el NAVIS LONGO, la galera dels segles XV i XVI i el vaixell a vapor. Les dimensions del barcos més grans era: 140 peus, 20 manga i 9 puntual. Era molt lleugera, però anava bé per portar armes d'aquella época.

 -Trireme romana: Era una nau de guerra, era molt curta amb només una vela, i va dominar el mediterrani degut a la seva efectivitat. Encara que tenia problemes inicialment per la seva arquitectura va ser el dominant del mediterrani durant molt de temps.

-Drakkar víking: Els drakkars eren embarcacions llargues, estretes, lleugeres i amb poc calat, amb rems en gairebé tota la longitud del casc. Versions posteriors incloïen un únic masteler amb una vela rectangular que facilitaven el treball dels remers, especialment durant les llargues travessies. En combat, la variabilitat del vent i la rudimentària vela convertien als remers en el principal mitjà de propulsió de la nau.Gairebé tots els drakkars eren construïts sense utilitzar quadernes, superposant planxes de fusta; per tapar les juntes d'unió entre les planxes s'utilitzava molsa impregnada amb brea. El reduït pes del drakkar i el seu poc calat feien possible que navegués per aigües de només un metre de profunditat, la qual cosa possibilitava un ràpid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcació per terra.

-Galera berberisca: Era un vaixell molt gran i molt poderós que tenia una proa llarga. En el màstil principal hi havia 4 veles. El total de veles era de 14 aproximadament. Això afavoria molt l'aerodinàmica. Aquet vaixell es desplaçava gracies al gran nombre de veles que l'impulsava amb molta força.

-Galió espanyol: Un galió és una embarcació a vela utilitzada des de mitjans del segle XVI. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc.

2. Expliqueu aquests termes.

-Navegació de cabotatge: navegació feta de port a port seguint la costa.

-Navegació d'altura: és la que s'afectua en el mar, fora de la vista de la costa determinant posició i romb exclusivament per instruments.

-Pólis grega: Denominació dada a les ciutats o estats de la antiga Grècia.

-Fenicis: Individus d'un poble d'origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central vers l'any 3000 aC.

-Àmfora: Recipient de ceràmica que normalment l'utilitzavent per guardar el vi.

-Normand: Individu d'uns pobles procedents dels països escandinaus que s'estemgueren per tot Europa des del segle VIII.

-Abordatge: Acostar un vaixell a un altre, especialment entrar-hi en col·lisó.

-Orde mercedari: És una ordre religiosa. Es va fundar a Catalunya a principis del Segle XIII per Sant Pere Nolasc i per Ramon de penya fort, amb l'objectiu de remidir als cristians esclaus dels cristians i que fins l'any 1779 va aconseguir alliberar a un total de 60.000 persones del capiteri a les terres d'Islam.

-Patent de cors: Era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats o estats pel qual el beneficiari obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics.

-Otomans: També conegut com Imperi Turc Otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat pels osmanlís.

-“Parlamento”: Era un lloc on es reunien tots els pirates per decidir qui era el pròxim rei.

2b. Poseu els termes anteriors en relació amb el tema de la pirateria.
-Navegació de cabotatge: La utilitzaven per atacar a pobles que estiguessin a la vora de la costa.

-Navegació d'altura: Era la naveació normal dels pirates.

-Àmfora: Era típic utilitzar-la per guardar les reserves de vi del vaixell.

-Abordatge: Ho feien per a aconseguir menjar, diners i armes d'altres vaixells, fins i tot a vegades agafaven el vaixell sencer.

-Patent de cors: Permetia que poguessin atacar a altres vaixells enemics o que els hi ataquessin a ells.

-Parlamento: L'utilitzaven per decidir el nou capità del vaixell.