PIRATES DEL MARESME 2

1. Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l'home que va pagar la nau corsària mataronina. On està situat?

Sí. Sobre el carrer de Solís, sota el carrer d'Antoni de Campmany i entre els carrers Floridablanca i Enric Granados.

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=F%C3%A8lix%20de%20Campllonch&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=vl

2. Busqueu quina és la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva província marítima?



Naixia a Montgat i finalitzava a Tossa de Mar.

3. Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell, on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.

4. Resumiu en poques línies els fets de juny de 1798.

Fins el moment ningú sabia lo que hi havia en el corsari anglès, a part dels setze canons. Als finals del segle XVIII els corsaris anglesos, amb una excel·lent flota, bloquejen les rutes comercials. Els vins i els teixits no podien ser benuts i Mataró va caure a la desgràcia.

5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d'unes 30 línies sobre un d'aquests temes. Il·lustreu-la amb una imatge:

• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió.

És 21 de juny de 1798, són cap a les 11 de la nit, fa calor i s'acaba de produïr una altra batalla. Estic amb els altres soldats esperant a que el general ens encomani alguna ordre. Hi estan els meus companys ferits, que segueixen lluitant, encara que alguns ja han caigut. Llavors, rere una espera molt llarga esperant quins eren els moviments del bàndol contrari, ja que la batalla la tenien perduda, els enemics han donat uns senyal de rendiment.
Després d'això, el general ens ha confirmat que aquesta batalla, ja era nostra.

Al cap d'una hora, el general ens ha indicat que fóssim a buscar als supervivents que han quedat en mig de la explosió. Han quedat molt pocs, alguns estan molt greus, però amb ajuda d'uns bons metges, es podrien curar.

Hem agafat als ferits i els hem posat a les lliteres, mentres ens dirigíem al camp base on estaven els metges i infermers. Després d'ajudar als soldats supervivents, m'he disposat a recollir els caiguts en aquell terreny de sorra vermella, per culpa de la sang, intentant reconèixer les cares dels morts per comunicar-li a les famílies que els seus fills, marits o fins i tot pares estaven morts o havien desaparegut. Ja portem dues hores després de la batalla i el general ens ha comunicat que hi ha 1600 cadàvers, 800 ferits greus i 100 ferits fora de perill, més els desapareguts. Ell m'ha donat la mà, m'ha fet una salutació indicant-me que havia fet una bona feina, ha senyalat la ferida que tenía al cap, i m'ha indicat que fos al camp base a curarme-la i a descansar una mica. Li he fet cas i he ana cap allà amb altres companys que estaven amb la meva mateixa situació, i que m'havien acompanyat en aquestes últimes hores.

Quan he arribat, un calfred m'ha recorregut tot el cos, aquelles matges que veia dels malferits era aterradora. He tancat els ulls, i seguint als altres soldats, m'he assegut en un racó del terra. Quan ens ha vist, una infermera s'ha dirigit cap a nosaltres i ens ha donat una mica de aigua i pa, mentres ens embenava les parts danyades amb una bena mullada. M'he estirat i he tancat els ulls, cansat i marejat, he deixat anar la meva ment intentant no pensar en la lluita que acabava de viure i que havia sortit victoriosa. Però...Realment havíem guanyat?

De moment no vull pensar en res més, m'adormiré i somiaré que demà serà un altre dia, un dia molt millor.